Vic és la ciutat ideal. Ni gran ni petita, ni plena ni buida. Es pot fer tot allò que un vulgui, es tingui l’edat que es tingui. L’Ajuntament, les entitats, les institucions i els veïns s’esforcen perquè l’engranatge del benestar aconseguit no s’aturi. Ara cal continuar avançant i anar millorant, es pot fer molt més! Si es treballa només pel manteniment del que ja es té Vic s’estancarà i no continuarà evolucionant per poder reivindicar-se com a capital de comarca i centre de benestar.
EL MEDI AMBIENT
Millores en la indústria
Com es pot veure a la pàgina “De què vivim”, des de la primera meitat del segle XX Vic ha crescut molt econòmicament, sobretot gràcies a l’evolució del sector secundari. Avui, però, el sector més important de la ciutat és el terciari i la majoria d’ajuts i esforços econòmics es dediquen al creixement d’aquest sector. Sense renunciar a aquest, ens agradaria que no es deixés de banda el sector de la indústria. L’actual context de crisi i la davallada del sector secundari en favor dels serveis ens fa veure una clara necessitat d’ajudes reals a les fàbriques que envolten la ciutat. Amb les instal·lacions força antiquades, els sectors de la pell i l’agroalimentari són els que més aigua consumeixen i els que més contaminen. Així doncs, revisar i modificar tot aquest procés és clau per al compromís ambiental del sector.
Una altra possible millora per al segon sector fa referència al combustible. Pràcticament la totalitat de les fàbriques s’alimenten de fueloil. Anys enrere gairebé totes les vivendes de Vic també funcionaven amb gasoil, però es va elaborar un pla per fer arribar el gas natural a tots els hàbitats. Considerant els beneficis que va aportar aquest fet per al medi ambient, creiem necessària la mateixa actuació dins el món industrial.
Millores en la mobilitat
La contaminació i l’afectació del medi ambient a Vic continua massa present tot i el treball que s’està realitzant des del Departament. La principal causa d’aquesta situació es deu a que l’Ajuntament sempre (o quasi sempre) supedita el medi ambient a l’economia. Cal un canvi de mentalitat, el creixement de l’economia s’ha de basar en la cura i millora del medi ambient i, evidentment, en buscar un millor benestar i qualitat de vida.
A la Rambla i als principals carrers del centre de la ciutat hi ha molt trànsit i se superen molt sovint els límits normatius del soroll. El conflicte de limitar totalment o parcialment el trànsit al centre és un problema que s’arrossega des de que bona part dels carrers del casc antic es van convertir en peatonals. La limitació total és massa dràstica, n’hi hauria prou amb limitacions parcials i l’impuls de polítiques de mobilitat sostenible.
Per aconseguir aquest propòsit, cal també un compromís de doble sentit. Per una banda, els ciutadans i usuaris de la ciutat s’han de comprometre a utilitzar els aparcaments situats a la part més perifèrica de la ciutat i, per l’altra, l’Ajuntament ha de millorar el deficient servei de bus i acabar d’enllestir i unir el carril bici de la ciutat. Per omplir la ciutat de vianants i peatons i aconseguir que aquests agafin l’hàbit d’anar a peu cal que la ciutat els faciliti el fet.
Per últim, la reimplementació del tren també afavoriria una mobilitat més sostenible per als estudiants, turistes i treballadors que cada dia arriben i marxen de la ciutat. Ens consta que la proposta s’està estudiant i, si fos acceptada, el tren podria ser un mètode alternatiu d’allò més vàlid per al transport de mercaderies i reduiria el nombre de camions que cada dia circulen per la perifèria de Vic.
Millora de les zones lúdiques i els espais verds
Seguint la tònica de sempre, el creixement demogràfic de la ciutat s’ha entès com una possibilitat de negoci. La construcció massiva de pisos i locals ha provocat una mancança de zones verdes, lúdiques i de descans. Tenint en compte la gran quantitat de pisos buits que hi ha, l’habitatge no representa ara una gran problemàtica, així que comença a ser hora de dotar-se de més recursos per complir els acords ambientals.
Com ja s’ha explicat, es tracta d’un compromís de tots, incloent tots els Departaments i ciutadans, no només el Departament de Medi Ambient. Posant un exemple concret, hi ha força fanals que envien el flux lluminós cap a dalt i als costats i no són ni eficaços ni eficients. Així, de la substitució d’aquests fanals se’n podria fer càrrec el Departament d’Urbanisme.
Millora de l’Anella Verda
El Departament de Medi Ambient de Vic té un web molt complert. Fixant-nos-hi, podem comprovar que s’hi tracten molts temes que, en principi, no tenen res a veure amb medi ambient. Una de les actuacions més destacades és la implementació de l’Anella Verda. Treballar i incentivar aquestes iniciatives hauria de ser un dels futurs possibles. Per exemple, millorar les ribes dels rius fent-hi treballs manuals i construint una altra planta depuradora d’aigua. Gran part de l’aigua que la ciutat retorna al riu és de pitjor qualitat i així s’acabarà arribant a una situació d’insostenibilitat. És clar que el futur ha d’encaminar-se cap a polítiques de compromís real amb el medi ambient i Vic, com a ciutat de referència de la Plana, s’hauria de situar com a exemple a seguir començant a abastir-se de recursos energètics renovables i adoptant actituds verdes.
El paisatge de la Plana i l’entorn natural de la capital ofereixen grans possibilitats per al lleure de la població. L’Anella Verda que envolta Vic permet als vigatans i turistes gaudir de la natura a la vegada que cuiden la seva salut. Val la pena que l’Ajuntament segueixi polítiques de protecció envers el patrimoni natural que envolta la capital. No entenem perquè la ciutat no ha mostrat una oposició clara a la MAT (Línia de Molt Alta Tensió), tal com han fet altres ajuntaments de la comarca. La MAT és una línia d’alta tensió elèctrica que pretén dur electricitat des de França fins al continent africà. La línia necessita grans torres metàl·liques per poder passar un gran cable que transporta energia elèctrica. És evident que aquestes torres destrueixen l’harmonia natural del paisatge. D’altra banda, hi ha estudis que relacionen aquest tipus de línies amb afectacions a la salut de les persones. Una vegada més el criteri ha estat utilitzar el medi ambient en favor de l’economia sense tenir en compte les conseqüències negatives que aquest fet pot comportar. Hi havia alternatives possibles a la MAT, però eren més cares i, per desgràcia, les despeses són motius suficients per no valorar la cura i preservació de la naturalesa.
L’Àrea de Medi Ambient de Vic hauria de buscar noves estratègies per crear una consciència ciutadana més forta i reivindicativa. El que no s’entén de cap manera és que les veus en contra de la MAT no facin soroll i, en canvi, opinions xenòfobes i racistes en facin tant que posin el problema allà on no hi és.
LA IMMIGRACIÓ
Vic ha estat i és una ciutat que ha rebut molta immigració. El procés d’adaptació i d’inclusió dels nouvinguts és feina de tots. No és estrany que durant els primers mesos els nous vigatans tinguin dificultats i problemes amb la nostra cultura i forma de ser, per ells és un canvi molt important. Necessiten ajuda i comprensió. Se’ls ha de fer sentir dins la societat, fer-los saber que són acceptats i que les diferències que existeixen entre ells i nosaltres es poden utilitzar com a punt de trobada i d’enriquiment social i cultural.
Posicions com la de Josep Anglada, cap de la formació política Plataforma per Catalunya, fan de la immigració un problema. Consideren els nouvinguts analfabets per no conèixer la nostra llengua i els tracten com si no sabessin conviure en societat. Fan de les diferències culturals grans problemes sense solucions.
Tot i que s’han seguit i se segueixen polítiques d’inclusió sembla que no n’hi ha prou. L’actitud xenòfoba i racista d’uns pocs s’estén per la població i va creixent dia rere dia. En aquestes últimes eleccions a la Generalitat, PXC ha aconseguit 1006 vots, un 5,82% del total. Són molts vots, molta gent que enlloc d’una mentalitat constructiva només busca el conflicte i la destrucció. Per sort, sembla que una nova veu s’aixeca amb força en contra de l’exclusió de l’immigrant. Demostra que el conflicte només existeix si es busca, que la convivència és més que possible i que girar l’esquena a l’immigrant és girar-la al món.
