De què vivim

L’economia de Vic gira al voltant de l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic, des d’on surten totes les propostes i iniciatives per afavorir el progrés econòmic de la ciutat. L’activitat de l’Instiut es troba molt ben estructurada a la pàgina web http://impe.vic.cat/, on es detallen com es destinen tots els recursos econòmics per al creixement de la ciutat.

D’una banda, Vic és un centre important d’organització de Fires i Mercats (no és estrany, doncs, que tinguin una pàgina web per parlar exclusivament d’aquest tipus d’activitats). La seva privilegiada situació geogràfica li permet, d’una banda, organitzar mercats com el nou Mercat de Muntanya Activa. D'altra banda, cal destacar també els ja consolidats Mercat de Música Viva de Vic i el Mercat Medieval, dues apostes segures per al creixement econòmic de la ciutat.

Des de l’Institut també es fa especial atenció a la promoció empresarial. Assessorament per a l’emprenedor, ajudes per a la posada en marxa d’un negoci, equipaments com el Centre de Projectes Empresarials per ajudar l’emprenedor a posar en marxa la seva empresa, formació contínua, promoció de l’ocupació, assessorament TIC o trobades de networking empresarial són algunes de les iniciatives destacables.
Una altra de les tasques principals de l’Institut és promoure l’ocupació, fomentant la formació i l’orientació laboral als diferents col·lectius de ciutadans de la ciutat i així facilitar-los la inserció al mercat laboral o millorar la seva situació personal.

El turisme és també una activitat molt important per al progrés econòmic de la ciutat. Com a capítal important del centre de Catalunya, fan especial èmfasi a la seva privilegiada situació geogràfica, així com també promocionen el seu ric patrimoni històric i la seva diversitat gastronòmica. De nou, la tradició dels mercats i fires són un reclam turístic per si sols.


SITUACIÓ ECONÒMICA DE VIC

L’Anuari Econòmic recull quina és la situació econòmica actual de la ciutat de Vic en aquesta delicada època de recessió i crisi. En concret, les últimes dades recollides pertanyen al 2008-2009. Les principals conclusions són la pujada de l’atur (16,68%), una davallada del 3% dels afiliats a la Seguretat Social i la baixada en els preus de la vivenda de nova construcció. Laboralment parlant, el sector indústria continua sent el principal motor econòmic, tot i que els serveis intensius en coneixement han començat a augmentar.


ELS SECTORS ECONÒMICS DE VIC

L’economia de Vic integra els tres sectors econòmics, el primari, el secundari i el terciari. Vic és un poble que poc a poc es va convertint en ciutat, per això cada cop prenen més força els sectors secundari i terciari donant feina a la majoria de la població.

El sector primari, dedicat a l’agricultura i la ramaderia, va perdent presència paulatinament. Si bé Vic està envoltada de camps de conreu, la dificultat i el sobreesforç que comporta la dedicació al camp respecte d’altres ocupacions i, també, les requalificacions dels sòls agrícoles en sòls industrials, residencials i comercials, fan que de mica en mica aquesta activitat vagi a la baixa. Els conreus més característics de la ciutat són els cereals (blat, ordi, civada) i els conreus farratges.

Pel què fa a la ramaderia, sembla que s’està sobreposant a les dificultats que la modernitat suposa pel sector. Ajuda molt el fet que la ramaderia de Vic ofereix millors resultats econòmics que no pas l’agricultura. Destaca sobretot la cria de bestiar porcí. Des del 1988, la llonganissa de Vic ostenta la denominació de producte de qualitat.

La ciutat té una gran tradició ramadera, dedicada no només a la carn porcina, sinó també al bestiar boví, a l’aviram i a la cunicultura. Des del 1990, Vic té una llotja de contractació de bestiar. Abans se situava a la plaça dels Màrtirs, coneguda com la plaça dels porcs. Al mateix espai de la llotja, situada a la zona del Sucre, també s’hi troba un centre d’investigació genètica ramadera. Per continuar sent rendible econòmicament, el sector primari necessita de la ciència.

L’explosió del sector secundari a Vic va arribar amb una mica de retard respecte d’altres capitals. Va arrencar al 1920 gràcies a l’electrificació moderna. A principis del segle XX l’àrea d’influència de la indústria barcelonina no era tan potent com ara i la zona de Vic en quedava fora. A mida que s’anà arreglant i millorant l’entramat de la xarxa viària catalana, a Vic es van començar a entreveure els efectes de la industrialització massiva del segle passat. Actualment Vic gaudeix d’una bona situació geogràfica gràcies a la C-17 i a la C-25.


Durant el primer període del procés d’industrialització de la ciutat les industries se situaven dins el mateix nucli urbà, a tocar dels rius, però amb l’explosió de l’industria moderna es buscà un nou sistema d’ordenació industrial, ja que era positiu per a la ciutat i per a la mateixa activitat industrial. Avui les empreses es concentren al voltant dels dos grans eixos viaris de comunicació i s'organitzen en barris que en termes d’indústria anomenem polígons. D'entre els polígons més importants en destaquen el Polígon Industrial de Vic o Polígon Industrial de la Carretera de Roda, al nord-est de la ciutat; el Polígon del Sot dels Pradals, entre la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà i els límits del Polígon de Mas Galí (Gurb); el Polígon de Mas Beuló, situat entre la carretera de Sant Hipòlit de Voltregà i la de Manlleu, i el Parc d'Activitats Econòmiques d'Osona, al nord de la ciutat.

La industria vigatana se sustenta sobretot en tres sectors: la pell adobada, la metal·lúrgia i l’alimentació.  La industria tèxtil de Vic s'ha centrat tradicionalment en la pell adobada degut al clima de la zona, que facilitava molt l’assecament de les peces. Avui en dia aquest factor no és important, però la industria vigatana compta amb una gran empresa dins d’aquest sector, Colomer i Munmany, una de les més importants de l’Estat Espanyol. Tota la indústria metal·lúrgica es va desenvolupar per cobrir les necessitats de la industria tèxtil i dotar d’eines als agricultors de la zona. Avui en dia aquest sector es troba molt diversificat i es poden trobar tan empreses dedicades a la maquinària hidràulica com a la producció d’electrodomèstics.

Actualment destaca també el sector alimentari, especialitzat en la producció d’aliments de la zona. Des del 1966 els ramaders i agricultors van crear la Cooperativa Agrària Comarcal Plana de Vic, especialitzada en pinsos, làctics i embotits. Des del 2005 també existeix la planta d’embasament de Llet Nostra, que agrupa diferents cooperatives catalanes.

Però si Vic mira cap a un sector aquest és el terciari. La tradició comercial de Vic es remunta fins gairebé l’antiguitat, i avui podem dir que el centre comercial de la comarca d’Osona i la seva àrea d’influència és molt important. Hi ha, a més, una delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es combinen a la perfecció el petit comerç, concentrat en gran part al centre urbá, i les grans superfícies. Les grans marques es troben repartides per tot l’entramat comercial.

Una de les singularitats de Vic són els seus mercats. Fent honor al sobrenom històric de ciutat mercat, a Vic es fa mercat dos dies a la setmana, dimarts i dissabte. A més de tots els mercats específics, també hi ha vàries fires i mostres, les quals s'han convertit amb els anys en un gran reclam turístic per la ciutat.

“Com a capital comarcal, Vic concentra la major part dels serveis de caire administratiu: la seu del Consell Comarcal d'Osona es troba al remodelat edifici de l'antiga Fàbrica del Sucre, situat a l'oest de la ciutat, en una zona que s'ha habilitat com a centre de serveis i equipaments diversos. L'oferta d'assistència sanitària a Vic és molt variada i respon a la d'un CAP comarcal. Disposa també de diferents centres d'assistència primària, centres de mutualitat privada, centres especialitzats (dedicats a les discapacitats físiques, psíquiques, etc.) i quatre hospitals: l'Hospital General de Vic (1987), la Quinta Salut l'Aliança (1938), l'Hospital de la Santa Creu i la Clínica Sant Josep (1958). Vic és també el nucli principal de la comarca pel que fa a l'educació. Disposa d'un bon nombre de centres que cobreixen l'ensenyament fins el batxillerat i existeix, a més, la possibilitat de cursar estudis superiors a la Universitat de Vic (UV)” (Enciclopèdia Catalana).


LES DADES ECONÒMIQUES

Tan al web de DIBA com al d’Idescat podem trobar estudis quantitatius sobre els diferents indicadors de la ciutat de Vic. Quants joves hi ha? Quants d’ells són noies? A què es dedica la gent segons el sexe, els estudis, la classe socioeconòmica, etc.? Busca el que vulguis i troba allò que no esperes!


ACTIVITAT 1